Fraus en vendes a crèdit: senyals i comprovacions abans de lliurar
Com comprovar la identitat d’un comprador, detectar senyals de frau i actuar davant d’una sospita. Diferències entre impagament i suplantació.
Impagament i frau no són el mateix
Una empresa real pot comprar mercaderia i tenir dificultats per pagar-la. En una suplantació, un tercer es presenta com aquesta empresa sense autorització. La diferència afecta qui deu els diners i l’existència del crèdit que es pretén assegurar.
L’assegurança de crèdit no equival a una cobertura general antifrau. Coface assenyala que la venda amb suplantació descrita a la seva guia no és indemnitzable si no hi ha un dret de cobrament legítim davant de l’empresa suplantada. La resta de situacions s’han d’examinar segons el contracte i les circumstàncies.
Senyals que justifiquen una verificació
Un senyal aïllat no demostra una estafa. Quan una operació s’allunya del comportament habitual, convé aturar-se i comprovar-la.
- L’interlocutor no pot acreditar-se com a representant del comprador.
- Es modifica el destinatari de la mercaderia després d’aprovar la comanda.
- Les instruccions contradiuen la documentació comercial acceptada.
- Hi ha pressió per ometre controls interns o lliurar immediatament.
Un procediment senzill per al teu equip
- Verifica per un canal independent. Busca les dades de contacte oficials de l’empresa i confirma que reconeix la comanda; no facis servir només el telèfon facilitat pel nou interlocutor.
- Deixa’n constància. Registra qui confirma l’operació, quan i quines instruccions accepta.
- Controla els canvis. Demana autorització verificable per modificar destinatari o lloc de lliurament. Defineix qui pot aprovar excepcions.
- Coordina vendes i administració. Tots dos equips han de conèixer les discrepàncies abans d’alliberar mercaderia.
- Consulta l’interlocutor d’assegurances. Aclareix l’efecte sobre la pòlissa sense donar per fet que un límit aprovat garanteix qualsevol operació.
Exemple fictici: una comanda que canvia de destinació
Un suposat comprador demana mercaderia fent servir el nom d’un client conegut. Després demana lliurar-la en un altre magatzem. Abans d’expedir, el venedor contacta amb el client pel canal habitual i descobreix que no reconeix la comanda.
La comprovació permet frenar l’operació i aclarir la identitat del sol·licitant. No és un cas real de CREDIFACE ni demostra una taxa de detecció; il·lustra per què verificar qui compra és diferent d’analitzar-ne la solvència.
Què fer si ja tens una sospita
Revisa si encara pots aturar l’expedició i activa el procediment intern d’incidències. Conserva missatges, comandes, factures i instruccions de transport. Comunica els fets a CREDIFACE o a l’interlocutor designat per la pòlissa i demana indicacions sobre documentació i terminis. Si la mercaderia ja ha sortit, coordina immediatament amb el transportista quines actuacions són possibles.
La valoració dels fets i la cobertura correspon al procediment aplicable; aquesta guia no confirma cap indemnització ni substitueix una investigació.
Un informe comercial confirma la identitat?
Un informe ajuda a conèixer una empresa, però no demostra per si sol que qui escriu un correu o fa una trucada actuï en nom seu. Combina l’anàlisi de solvència amb la validació de l’operació i l’interlocutor.
Fonts i lectura relacionada
Tornar a què cobreix l’assegurança de crèdit
Coface: guia explicativa d’agreujament del risc (PDF històric en castellà, apartat Fraudes)
Font consultada el 12/10/2026. El document històric no substitueix les condicions vigents de la pòlissa.
Parlem del teu cas
Revisarem el motiu de la consulta i contactarem amb tu per aclarir les necessitats i la informació que falta. Si escau, t’explicarem la solució i les condicions abans de qualsevol contractació. L’enviament no confirma cobertura ni inicia per si sol una reclamació.
Sol·licitar un estudi d’assegurança de crèdit →